Traducció realitzada per EDUTEKA del llibre “What is Web 2.0? Ideas, technologies and implications for education” escrit per Anderson, P. (2007). Entengui la web 2.0 i els seus principals serveis. Recuperat 11 abril 2011, des de http://www.eduteka.org/Web20Intro.php He triat aquest article per la gran importància que té conèixer la web 2.0 i les aplicacions que ofereix. Sentim parlar d’ella, però en general, no tenim consciència del global espai social i participatiu d'informació que oferta.
El seu creador va ser Sir Tim Berners-Lee. Tim O'Reilly fundador de la companyia O'Reilly Media Inc va defensar el terme i va escriure "Què és Web 2.0: Patrons de disseny i models de negoci per a la següent generació del programari". Però oficialment el terme “Web 2.0” el va posar en circulació Dóna-li Dougherty (Vicepresident de O'Reilly Media Inc), dient que la web era més important que mai amb noves i cridaneres aplicacions i plena de llocs que apareixien amb sorprenent regularitat. Aquestes aplicacions s’estan utilitzant en gran mesura en el camp educatiu, tot i que algunes d’elles estan bastant madures ja que s'han utilitzat durant diversos anys, prenen com ja he esmentat, noves formes i capacitats se'ls s'addicionen amb periodicitat.
A l’article s’esmenten set materials molt emprats i que cal conèixer com a professional de l’educació del segle XXI. A més, et proporcionen un glossari per aclarir aquell vocabulari més específic.
Els blocs són llocs web que possibiliten la immediata publicació d’entrades (posts) que queden ordenades cronològicament i la contestació a l’autor a través de comentaris. Les entrades es poden etiquetar (tag) amb una o dues paraules clau que descriguin el tema. També es pot enllaçar amb altres blocs. Jorn Barger va utilitza el terme web-log ja en el 1997 per referir-se a un diari personal en línia actualitzat molt sovint. Posteriorment “web” i “log” es van ajuntar per formar “Weblog” i es va acabar escurçant en “Blog”.
Les wikis són llocs web de construcció col•lectiva d’un tema concret, on els usuaris poden afegir, eliminar o editar la informació des de qualsevol lloc. En educació, possibiliten a alumnes i professors desenvolupar les assignatures i treballs escrits de manera equitativa. El terme wiki sembla que prové de la paraula hawiana wikiwiki que vol dir ràpid. La wiki més coneguda és “viquipèdia”.
L’ etiquetatge és una paraula que s’afegeix per descriure, de manera que possibilita trobar la informació fàcilment. “Social Bookmarking” és una forma d’emmagatzemar, etiquetar, compartir i buscar pàgines web d’interès. Serveis com Flickr (fotografies), YouTube (vídeos) i Odeo (podcasts) permeten que una varietat d'artefactes digitals s'etiquetin socialment.
Folksonomy és el resultat de l’etiquetatge de qualsevol contingut digital que tingui una adreça web (URL). Els mestres poden emprar eines com Del.icio.us, Blinklist o Furl per construir una base de recursos categoritzada i compartir-los amb altres docents.
En l'actualitat, són moltes persones les que comparteixen i intercanvien productes multimedials, produint els seus propis posdcasts, vídeos, fotografies, presentacions, documents, etc. Els exemples més claus són SlideShare (presentacions), Documents de Google (documents, full de càlcul, presentacions), YouTube (vídeos), Flickr (fotografies), etc.
Audioblogging i Podcasting. Un “podcast” es fa generant, mitjançant una gravadora digital de veu o un aparell similar, un arxiu d'àudio en format MP3 que es pugui reproduir tant en un PC com en una àmplia gamma d'aparells portàtils que acceptin aquest format (iPod, telèfons mòbils, equips de so, memòries USB, etc). Posteriorment l'arxiu s'allotja en un servidor i es comunica al món la seva existència utilitzant RSS. En educació s’aplica sobretot en llengües estrangeres.
L'RSS (Really Simple Sindication) és una família de formats de dades conegudes, que s’utilitza per informar sobre les informacions actualitzades freqüentment. D’aquesta manera, no cal visitar tota l’estona les pàgines preferides per comprovar que s’ha publicat contingut.
Per concloure, esmentar com en els últims temps s’han incrementat el nombre de serveis i aplicacions web 2.0. Algunes destacaran més en educació que d’altres però cal conèixer-les i comprovar la seva eficàcia.
