Cómo adaptar la red social para desarrollar habilidades del siglo XXI

Discipio, Tim. (2009). Cómo adapatar la red social para desarrollar habilidades del siglo XXI. En revista Eduteka. Recuperat 05 juny 2011 des de http://www.eduteka.org/modulos.php?catx=10&idSubX=306&ida=985&art=1

L’article a comentar ens parla de com adaptar les xarxes socials per poder desenvolupar les habilitats del segle XXI.

Es fa un estudi per veure quines són aquestes xarxes que utilitzen i com les fan servir. A partir d’aquí els docents creuen que combinar això amb pedagogies innovadores, poden ensenyar als alumnes les habilitats necessàries per poder arribar a tenir èxit.

També ens diuen que els alumnes coneixen tots aquest medis i que els fan servir però no d’una manera complerta, és a dir, no coneixen totes les seves utilitats que ens poden arribar a oferir. Per tant l’equip docent volen donar als alumnes nous coneixements i fer de guies per poder millorar el seu aprenentatge a través d’aquesta tècnica.

Alguns exemples que ens donen són els següents: utilitzar el correu electrònic per poder comunicar-se amb els companys de l’escola parlant de projectes o treballs.

A més, ens parla d’un projecte que tracta de la història del cinema dels Estats Units. Aquest volia millorar les habilitats sobre la informació, els medis i les TIC.
Un altre projecte desenvolupat per Bill Reilly, consisteia en la participació dels alumnes en fer noticies amb ePals, correu electrònic en línia i eines de vídeo conferència per poder parla de diferents temes.

He escollit aquest article perquè m’ha semblat molt interessant, ja que parla de diferents projectes utilitzant les noves tecnologies, crec que ens pot servir de gran ajuda per poder treballa amb els nostres alumnes a l’aula.

Entengui la web 2.0 i els seus principals serveis

Traducció realitzada per EDUTEKA del llibre “What is Web 2.0? Ideas, technologies and implications for education” escrit per Anderson, P. (2007). Entengui la web 2.0 i els seus principals serveis. Recuperat 11 abril 2011, des de http://www.eduteka.org/Web20Intro.php

He triat aquest article per la gran importància que té conèixer la web 2.0 i les aplicacions que ofereix. Sentim parlar d’ella, però en general, no tenim consciència del global espai social i participatiu d'informació que oferta.

El seu creador va ser Sir Tim Berners-Lee. Tim O'Reilly fundador de la companyia O'Reilly Media Inc va defensar el terme i va escriure "Què és Web 2.0: Patrons de disseny i models de negoci per a la següent generació del programari". Però oficialment el terme “Web 2.0” el va posar en circulació Dóna-li Dougherty (Vicepresident de O'Reilly Media Inc), dient que la web era més important que mai amb noves i cridaneres aplicacions i plena de llocs que apareixien amb sorprenent regularitat. Aquestes aplicacions s’estan utilitzant en gran mesura en el camp educatiu, tot i que algunes d’elles estan bastant madures ja que s'han utilitzat durant diversos anys, prenen com ja he esmentat, noves formes i capacitats se'ls s'addicionen amb periodicitat.

A l’article s’esmenten set materials molt emprats i que cal conèixer com a professional de l’educació del segle XXI. A més, et proporcionen un glossari per aclarir aquell vocabulari més específic.

Els blocs són llocs web que possibiliten la immediata publicació d’entrades (posts) que queden ordenades cronològicament i la contestació a l’autor a través de comentaris. Les entrades es poden etiquetar (tag) amb una o dues paraules clau que descriguin el tema. També es pot enllaçar amb altres blocs. Jorn Barger va utilitza el terme web-log ja en el 1997 per referir-se a un diari personal en línia actualitzat molt sovint. Posteriorment “web” i “log” es van ajuntar per formar “Weblog” i es va acabar escurçant en “Blog”.

Les wikis són llocs web de construcció col•lectiva d’un tema concret, on els usuaris poden afegir, eliminar o editar la informació des de qualsevol lloc. En educació, possibiliten a alumnes i professors desenvolupar les assignatures i treballs escrits de manera equitativa. El terme wiki sembla que prové de la paraula hawiana wikiwiki que vol dir ràpid. La wiki més coneguda és “viquipèdia”.

L’ etiquetatge és una paraula que s’afegeix per descriure, de manera que possibilita trobar la informació fàcilment. “Social Bookmarking” és una forma d’emmagatzemar, etiquetar, compartir i buscar pàgines web d’interès. Serveis com Flickr (fotografies), YouTube (vídeos) i Odeo (podcasts) permeten que una varietat d'artefactes digitals s'etiquetin socialment.

Folksonomy és el resultat de l’etiquetatge de qualsevol contingut digital que tingui una adreça web (URL). Els mestres poden emprar eines com Del.icio.us, Blinklist o Furl per construir una base de recursos categoritzada i compartir-los amb altres docents.

En l'actualitat, són moltes persones les que comparteixen i intercanvien productes multimedials, produint els seus propis posdcasts, vídeos, fotografies, presentacions, documents, etc. Els exemples més claus són SlideShare (presentacions), Documents de Google (documents, full de càlcul, presentacions), YouTube (vídeos), Flickr (fotografies), etc.

Audioblogging i Podcasting. Un “podcast” es fa generant, mitjançant una gravadora digital de veu o un aparell similar, un arxiu d'àudio en format MP3 que es pugui reproduir tant en un PC com en una àmplia gamma d'aparells portàtils que acceptin aquest format (iPod, telèfons mòbils, equips de so, memòries USB, etc). Posteriorment l'arxiu s'allotja en un servidor i es comunica al món la seva existència utilitzant RSS. En educació s’aplica sobretot en llengües estrangeres.

L'RSS (Really Simple Sindication) és una família de formats de dades conegudes, que s’utilitza per informar sobre les informacions actualitzades freqüentment. D’aquesta manera, no cal visitar tota l’estona les pàgines preferides per comprovar que s’ha publicat contingut.

Per concloure, esmentar com en els últims temps s’han incrementat el nombre de serveis i aplicacions web 2.0. Algunes destacaran més en educació que d’altres però cal conèixer-les i comprovar la seva eficàcia.

Revolución en las aulas: llegan los profesores del siglo XXI

MOLAS, Núria y ROSELLÓ, Magda (2010). Revolución en las aulas: llegan los profesores del siglo XXI (CAS). Revolució a les aules: arriben els professors del segle XXI (CAT). En Revista Didáctica, Innovación y Multimedia, núm. 19. Recuperat 22 març 2010 des de, http://dim.pangea.org/revistaDIM19/revista19revolucion.htm

Aquest article tracta la integració de les TIC a les aules com un model que permet un intercanvi d’informació de manera ràpida i senzilla. Parlem doncs, d’una metodologia constructivista on es concep l’alumne com a protagonista en la construcció del seu propi coneixement (tenint en compte els seus coneixements previs), mitjançant un procés d’aprenentatge col·laboratiu, contextualitzat i flexible. És la generació de professors (del segle XXI) que com a futura mestra em tocarà viure, per tant, vull analitzar profundament aquest article.

També trobo interessant, l’enfocament que l’autora de l’article dóna al rol docent. Aquest ja no transmet el coneixement sinó que es converteix en un guia dels alumnes, facilitant l'aprenentatge i fomentant el pensament crític i la reflexió sobre els materials als quals accedeixen els alumnes.

Però el fet d’incorporar les TIC, no garanteix la millora de l’ensenyament ni dels processos d’aprenentatge. Si que és cert que les TIC són una eina poderosa, però cal una planificació i disseny curricular previ perquè siguin útils. En aquestes línies, s’ha de tenir en compte que el docent ha de ser capaç d’utilitzar els recursos tecnològics, generar nous continguts en funció d’aquestes eines, establir-hi la metodologia adequada i els corresponents sistemes d’avaluació.

Cal també remarcar la formació inicial i continuada del professorat per aconseguir uns bons nivells d’ús de les TIC. A la web existeixen moltes eines de suport a la tasca educativa. Per exemple, alguns recursos per l’aula poden ser les Webquest o plataformes en línia com Moodle. Algun dels simuladors més interessants per a l’aprenentatge poden ser: Making History de Muixí Lane. I per últim, un altre projecte considerat específic per l’àmbit educatiu és Real Live 2010 de Educational Simulations, que ofereix als estudiants la possibilitat d'aprendre mitjançant un simulador com viu la gent d'altres països. També és necessari incloure eines comunicatives, a través de les quals professorat i alumnat puguin intercanviar informació (xat, fòrums, correu electrònic, etc.). Això, sens dubte, pot contribuir a millorar la comunicació entre professorat i alumnat obrint noves vies de diàleg.

Si parlem dels alumnes, dir que no els suposa gaire esforç adaptar-se a aquesta nova temàtica ja que estan dotats de certes destreses informàtiques, però tenen dificultats per seleccionar i distingir la informació significativa i fiable de la que no ho és.

Tecnologia Educativa: Indicadores de calidad técnica en los cursos digitales.

Santoveña Casal, Sonia Mª. (2008). Tecnologia educativa: indicaroes de calidad técnica en los cursos digitales. En Quadern Digital, quaderns número 50. Recuperat 26 març 2011, des de http://www.quadernsdigitals.net/index.php?accionMenu=hemeroteca.VisualizaArticuloIU.visualiza&articulo_id=10416

Aquest article parla d’indicadors de qualitat per tal de realitzar uns bons cursos virtuals donant definicions de diferents conceptes amb l’objectiu de que es puguin entendre els diferents conceptes alhora de realitzar el curs.

Per tal de realitzar un bon curs on-line cal que quedin clars els conceptes perquè es pugui garantir la seva efectivitat. Aquest conceptes són força interessants, ja que ens permetran elaborar i publicar materials didàctics i publicar-los més tard a Internet.

He escollit aquest article perquè ens proporciona diferents definicions com per exemple quina és la qualitat tècnica general, els diferents elements multimèdia que es poden fer servir o quins són tots els tipus de programes que podem utilitzar per tal de crear aquest curs on-line. Penso que pot ser de molta utilitat per a tot tipus de persones ja que també pot ajudar a millorar el vocabulari tècnic.

Uso de las TIC con alumnado con deficiencia auditiva en el aula ordinaria

Hidalgo García, Noelia i Frutos Delgado, Carmen. (2010). Uso de las TIC con alumnado con deficiencia auditiva en el aula ordinaria. En Revista Didáctica, Innovación y Multimedoa, núm. 17. Recuperat 26 març 2011, des de http://dim.pangea.org/revistaDIM19/revista19deficienciaauditiva.htm

L’article a comentar tracta de la utilització de les TIC a les aules ordinàries a través de la pissarra digital interactiva, integrant alumnes amb deficiències auditives.

Les escoles volen integrar nous recursos mitjançant la pissarra digital interactiva per tal de que siguin innovadors i afavoreixin l’aprenentatge i l’educació dels seus alumnes. Per tant, volen que tots els alumnes ho puguin fer servir; independentment de si pateixen alguna deficiència o no.

He escollit aquest article perquè m’ha semblat molt interessant, sobretot perquè l’escola integra en les aules ordinàries a alumnes amb deficiència auditiva i intenten que els altres alumnes els acceptin sense cap problema, ja que aquest tipus de carència auditiva no és cap obstacle per a poder assistir a l’escola. A més, els mestres incorporen l’ús de pissarres digitals durant tallers dedicats a les TIC, on els alumnes participen i es relacionen els uns amb els altres. Aquesta pissarra és important perquè els alumnes que pateixen deficiències auditives tenen molt ben desenvolupat el llenguatge visual, on el moviment i les expressions de la cara són molt importants, per tant, les activitats que plantegen tenen un format visual que facilita l’atenció i reproduccions dels alumnes. Un altre aspecte que m’ha agradat, és el grup – la classe es desenvolupa a través de dos sistemes: el de comunicació mitjançant el llenguatge oral i el de signes. Els alumnes intercanvien coneixements (signes) i habilitats (llenguatge de signes), ja que els dos sistemes coexisteixen dintre de l’aula. D’aquesta manera podem dir que els alumnes es van integrant en l’aula ordinària i amb els seus companys al mateix temps.

L’escola proposa diverses activitats amb la pissarra digital interactiva com: donar a l’alumne la possibilitat d’escollir les activitats que vol desenvolupar i la recerca d’informació per Internet. Crec que és un bon sistema per motivar als alumnes, ja que en certa part són ells mateixos els que decideixen què volen aprendre dintre d’uns paràmetres prèviament establerts per la programació.

Per concloure, aquest article és interessant perquè mitjançant les TIC i els nous recursos que hi ha a l’escola, els diferents alumnes tenen la possibilitat de poder interactuar amb els seus iguals d’una manera més motivadora.

Moodle, una plataforma formativa con gran proyección en los nuevos modelos de enseñanza

DOMÍNGUEZ, Mª Reyes (2010). Moodle, una plataforma formativa con gran proyección en los nuevos modelos de enseñanza. En Revista Didáctica, Innovación y Multimedia, núm. 1. Recuperat 22 març 2010, des de http://dim.pangea.org/revistaDIM19/revista19moodle.htm

He analitzat aquest article per posar de manifest les grans avantatges, que com a usuària, trobo a la plataforma Moodle. En l’actualitat aquest programari gratuït s’ha convertit en un recurs molt potent per tots els nivells educatius (des de primària fins a estudis universitaris) ja que incorpora una “pedagogia constructivista social”, és a dir, el coneixement es construeix mitjançant la interacció social i no pas a través de llibres o ensenyaments teòrics. Aquet tipus de plataforma també anomenat LMS (Learning Management System), és doncs una aula virtual on també s’estableix una comunicació entre professor i alumne i alumne – alumne, però a través d’eines virtuals.

Va aparèixer de la mà de Martin Dougiamas, Llicenciat en Ciències de la Computació i Doctorat en Ciències de l'Educació, la primera versió (1.0) va sortir el 20 d'agost de 2002 i, a partir de llavors, han aparegut noves versions de forma regular. Però també hi ha altres plataformes d'aprenentatge en línia similars: eCollege, ATutor, Blackboard, WebCT, Desire2Learn, Dokeos.LRN, Projecte Sakai, o Claroline.

En aquest àmbit, cal destacar que aquesta aplicació permet al professor incloure-hi tot tipus de recursos didàctics (apunts, imatges, vídeo, presentacions, referències bibliogràfiques o pàgines webs educatives, etc.), i un dels punts forts és que queda registrat qualsevol accés dels alumnes. Aquests, a més, poden gaudir d’autonomia respecte els seus ritmes d’estudi i aprenentatge. S’incrementa amb Moodle el nivell de motivació ja que suposa un acostament a les seves vides quotidianes on és freqüent l’ús de xat, fòrums de debat, missatgeria, etc. i Moodle incorpora tot això i més: tauler d'anuncis, sistema de seguiment d'accessos, utilitats per a la creació d'activitats cooperatives, etc.

Però no ens oblidem de l’inconvenient que suposa per aquell tipus de professorat distant amb les noves tecnologies. Cal una adaptació progressiva perquè el mestre pugui equiparar-se a les noves generacions que sense dubte són nadius digitals. Tot i això, s’ha de tenir en compte que Moodle és un sistema relativament fàcil de manejar (altíssim índex d'usabilitat) i amb possibilitat de personalitzar la interfície ja que és senzilla, lleugera, eficient i compatible.

Altres avantatges són que té llicència GPL (free and open source), per tant, es pot modificar segons les necessitats dels usuaris, és escalable (pot albergar molts cursos amb uns 40.000 estudiants matriculats), tan sols usa una base de dades, la seguretat de la plataforma és sòlida, els textos s’editen en HTML (a través de l’editor de textos de Windows), encara que té drets d’autor (copyright) es tenen llibertats i s'executa sense modificacions sota Unix, Linux, Windows, Mac OS X, Netware i altres sistemes operatius que permetin PHP (la major part de dominis web ho permeten).

Unes dades significatives per poder veure els nivells que caracteritzen aquestes plataformes, és que el febrer de 2010, Moodle tenia una enorme i molt diversa comunitat d'usuaris: prop de 33 milions usuaris registrats; repartits en 206 països, amb 45.956 llocs registrats a tot el món i traduït a més de 78 idiomes.